La Pobla de Mafumet
L’origen de la Pobla de Mafumet es situa en el segle XII, moment en que es repobla el Camp de Tarragona, existint ja com a terme amb anterioritat al 1173 amb el nom de Guàrdia de Mahomat. Anteriorment, es té constància de l’existència de diverses villae en època romana, essent remarcable la descoberta, a les darreries del segle XIX d’un tresoret de monedes d’aquest període. Així mateix es descobrí un altre tresor de monedes islàmiques, datat al segle XI, la qual cosa pot fer suposar la posible existència a la zona d’algun tipus d’assentament andalusí, del qual avui per avui no es té cap evidència arqueològica.
La senyoria feudal de la Pobla de Mafumet correspongué a una branca de la família Montoliu, essent Guillem de Montoliu, el primer senyor de la Pobla documentat. Posteriorment, el 1429, els Montoliu venen la senyoria de la Pobla al Capítol de la Catedral de Tarragona, restant aquesta com a senyor feudal del lloc fins al primer terç del segle XIX.
L’actual terme de la Pobla de Mafumet engloba al seu si l’antic terme de les quadres de Vilar de Baró, Requesens i Camareria, així com part del de les Franqueses del Codony, els quals foren incorporats al terme de la Pobla a la dècada dels quaranta del segle XIX
Al llarg de l’edat mitja hom ha calculat, a partir dels fogatjaments, la presència estable d’al voltant de sis famílies. Aquesta població, a partir del segle XVI, i sobretot a partir del segle XVIII, anirà en augment amb l’arribada de noves famílies, la qual cosa provocarà la modificació i ampliació del seu casc urbà. Al llarg del segle XIX i primera meitat del segle XX es produirà un cert estancament, però a partir de la dècada dels setanta, amb la implantació de la indústria al terme, es produeix un notable augment demogràfic.
Un passeig pels carrers del casc antic de la Pobla permetrà observar l’arquitectura popular del Camp de Tarragona, amb exponents d’entre els segles XVIII i primeries del XX, o, inclús, anteriors, com al carrer Mare de Déu del Lledó –el nucli fundacional de la Pobla de Mafumet-, amb diversos elements datables als segles XV i XVI. Amb tot, l’element arquitectònic més destacable és l’església parroquial de San Joan Baptista, iniciada a finals del segle XVII i ampliada a les darreries del segle XVIII. Al seu interior es conserva la imatge de la Mare de Déu del Lledó, talla policroma de factura tardo romànica i datable al segle XIII.